Esquinçant tots els cristalls de la pell 10 A Masc
m’endinso nua a la fantasia. 9 B Fem
Profano impunement un reguitzell 10 A Masc
de secrets guardats per covardia. 9 B Fem
Camino per carrers sense sentit 10 C Masc
dubtant del camí a les cantonades, 9 D Fem
traçant precises coordenades 9 D Fem
perquè em portin a l’illa de l’oblit. 10 C Masc
Deslligo espais perduts dins de la nit, 10 C Masc
desprenent tota la incertesa, 9 E Fem
la vida no em pertany tal com m’han dit. 10 C Masc
Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit, 10 C Masc
el bagatge que ara duc, ja no em pesa. 10 E Fem
Polpa de mel, escric sense sentit. 10 C Masc
Montse Assens
Del llibre "Indigent, com jo" 2007
Sonet (4,4,3,3) amb versos 10, 9, 10, 9 / 10, 9, 9, 10 / 10, 9, 10 / 10, 10, 10. (majoritàriament decasíl·labs) d'art major, sense cesura.
El sonet té rima ABAB / CDDC / CEC / CEC. Totes les rimes son consonants.
La rima A és masculina; la B, femenina. En la segona, tercera i quarta estrofa la rima C, és masculina. La rima D és femenina; i la E (tercera i quarta estrofa) també ho és.
La rima de la primera estrofa és encadenada (ABAB), la de la segona és creuada (CDDC), i la de la tercera i quarta estrofa són rimes unissonants (CEC / CEC).
No hi ha presència de dièresi o sinèresi. Tampoc no hi ha hiat, en canvi, hi han varies sinalefes: 3r vers (Pro-fa-no~im-pu-ne-ment), 6é vers (del-camí~a-les...), 9é vers (Des-lli-go~es-pais), 10é vers (la~in-cer-te-sa), 11é vers (no~em-per-tany), 13é vers (ja-no~em-pe-sa).
També trobem el·lisió: 2n vers (nua~
Utilització de figures retòriques:
- Encavallaments
Actitud lírica: Jo poètic
Interpretació:
A aquest poema l'autora vol escriure sense por i busca dins d'ella on troba els seus record i els seus secrets, el que mai ha dit a ningú i dubta si els treu i els dóna a conèixer o no. Si ho fa ha de fer-ho amb prudència per que el resutltat siga l'oblit de les penúries. Aleshores se n'adona de que el mal, el dubte, la incertesa... no la deixen viure, no l'han deixat viure (ha estat esclava dels temors). Les penes viscudes les duu tatuades a la pell, ara tothom les coneix, són públiques..., però s'ha alliberat de portar-les com a càrrega tota sola (ja no li pesa) i se sent lliure.
Preciós poema de Montse Assens.
ResponderEliminarMoltes gràcies Cèlia per triar aquest poema. No sé que dir, m'he quedat sense paraules... se'm fa estrany llegir-lo i recordar el moment en que el vaig escriure i el perquè ho vaig fer...
ResponderEliminarDe debò, per a mi és un honor que l'hagis triat. Gràcies de tot cor.
I moltes gràcies a tu també, Anna.
Montse
amb el teu permís em faig seguidora del teu blog (mar)
Gràcies a tu per oferir-nos-el Montse, l'honor és meu de que ho llegisques ací. Gràcies de nou, un plaer.
Eliminar