Cristalls de pell

Esquinçant tots els cristalls de la pell       10    A    Masc

m’endinso nua a la fantasia.                      9     B    Fem

Profano impunement un reguitzell            10    A    Masc

de secrets guardats per covardia.              9     B    Fem

Camino per carrers sense sentit               10    C    Masc

dubtant del camí a les cantonades,           9      D    Fem

traçant precises coordenades                    9      D    Fem

perquè em portin a l’illa de l’oblit.            10    C    Masc

Deslligo espais perduts dins de la nit,       10     C    Masc

desprenent tota la incertesa,                       9     E     Fem

la vida no em pertany tal com m’han dit.  10     C    Masc

Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,  10    C      Masc

el bagatge que ara duc, ja no em pesa.     10     E      Fem

Polpa de mel, escric sense sentit.             10    C      Masc

       

                                                      Montse Assens       

                                                   Del llibre "Indigent, com jo" 2007 

Anàlisi mètric: 
Sonet (4,4,3,3) amb versos 10, 9, 10, 9 / 10, 9, 9, 10 / 10, 9, 10 / 10, 10, 10. (majoritàriament decasíl·labs) d'art major, sense cesura.
El sonet té rima ABAB / CDDC / CEC / CEC.  Totes les rimes son consonants.
La rima A és masculina; la B, femenina. En la segona, tercera i quarta estrofa la rima C, és masculina. La rima D és femenina; i la E (tercera i quarta estrofa) també ho és.
La rima de la primera estrofa és encadenada (ABAB), la de la segona és creuada (CDDC), i la de la tercera i quarta estrofa són rimes unissonants (CEC / CEC). 
No hi ha presència de dièresi o sinèresi. Tampoc no hi ha hiat, en canvi, hi han varies sinalefes: 3r vers (Pro-fa-no~im-pu-ne-ment), 6é vers (del-camí~a-les...), 9é vers (Des-lli-go~es-pais), 10é vers (la~in-cer-te-sa), 11é vers (no~em-per-tany), 13é vers (ja-no~em-pe-sa). 
També trobem el·lisió: 2n vers (nua~a-la-...), 8é vers (per-qué~em-por-tin), 12é vers (so-bre~el-meu),13é vers (que~a-ra-duc).

Utilització de figures retòriques:
- Encavallaments

Actitud lírica: Jo poètic

Interpretació:  
A aquest poema l'autora vol escriure sense por i busca dins d'ella on troba els seus record i els seus secrets, el que mai ha dit a ningú i dubta si els treu i els dóna a conèixer o no. Si ho fa ha de fer-ho amb prudència per que el resutltat siga l'oblit de les penúries. Aleshores se n'adona de que el mal, el dubte, la incertesa... no la deixen viure, no l'han deixat viure (ha estat esclava dels temors). Les penes viscudes les duu tatuades a la pell, ara tothom les coneix, són públiques..., però s'ha alliberat de portar-les com a càrrega tota sola (ja no li pesa) i se sent lliure.